dilluns, 22 de febrer del 2010

La biografia de Ronald Reagan.

Aquí teniu un enllaç amb un portal d'història, on es parla de Ronald Reagan.
http://www.historiasiglo20.org/BIO/reagan.htm

La mort de Jhon Fitzgerald Kennedy.

http://www.youtube.com/watch?v=i5cCzDbtVnM

La crisi de 1973 i les seves conseqüències.

LA CRISI ECONÒMICA I POLÍTICA ALS PAÏSOS INDUSTRIALITZATS.
LA FI DEL CREIXEMENT: LA CRISI DEL 1973.
L'economia dels països occidentals industrialitzats, al 1973-74 té una crisi greu. Les raons són:
uns alts salaris, degut a les millores salarials, porten a elevar els costs de la producció i, a la vegada, reduir els beneficis;
els mercats eren cada vegada més difícils per als productes, degut a la dificultat de vendre a les zones empobrides del Tercer Món i a la competència entre els països industrialitzats.
A més a més, la crisi del petroli del 1973 s'inicia quan l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) va decidir augmentar el preu del cru produint:
l'augment del cru i els seus derivats (benzines, plàstics, fibres sintètiques);
la crisi en les empreses (la matèria primera de les indústries i dels seus transports puja de preu);
un descens de les vendes (els sous no augmenten, però és més car anar a treballar);
una alça molt important del preu de tots els productes (fabricats i transportaTs gràcies als derivats del petroli).
És la crisi econòmica global.


Les conseqüències:
es mouen diverses empreses als països del Tercer Món a la fi de rebaixar els costs fiscals i salarials;
hi sobreviuran les empreses més fortes;
es produirà una concentració més gran del poder econòmic.
Tot junt produirà la deslocalització industrial.
Les repercussions
1.A l'Europa occidental:
a)la desestabilització de les polítiques socials i econòmiques, fins eixe moment estables, provocaren l'aparició de diversos tipus de governs, amb diferents solucions:
els governs socialistes o socialdemòcrates, recolzats una forta intervenció de l'Estat, es dirigeixen a generar ocupació i a reactivar l'economia mitjançant un augment de la despesa pública i un augment dels imposts. Volen evitar l'augment continuat del nombre dels aturats l'increment de la inflació (alça de preus).
els governs conservadors van arribar al poder pel fracàs de la política socialdemòcrata. Van copiar el model americà: limitant els salaris, reduint la despesa pública, privatitzant les empreses públiques i abaixant els imposts. Les repercussions van ser l'afebliment del sector públic i la privatització de molts serveis socials, a la fi de reduir les despeses de l'Estat.
b)La conseqüència final va ser que el projecte d'unitat europea es va convertit en la solució a les noves condicions econòmiques internacionals.
2.Als Estats Units va provocar:
a)l'agreujament de la tensió internacional amb
la retirada de Vietnam, que va repercutir a Laos i a Cambodja;
l'arribada al poder de Nicaragua de la guerrilla sandinista;
l'activitat de les guerrilles comunistes a Àfrica (Angola, Moçambic, Etiòpia);
b) i la disminució del paper hegemònic del país, amb el cas més destacat d'Iran, degut a la revolució islàmica, la qual va donar origen a una república fortament integrista i antiamericana.
c)A partir de 1981, amb Ronald Reagan com a president dels EEUU hi haurà un gran canvi:
es farà un rearmament militar;
es reafirmarà la seva política exterior intervencionista (instal·lant míssils nuclears a Europa, intervenint militarment a l'Amèrica Llatina -illa de Grenada, amb operacions de càstig contra els enemics, etc.);
abandona la política de distensió amb l'URSS;
aposta per fer costat als sectors dissidents dels països socialistes: ajudant econòmica i políticament els moviments d'oposició de l'Europa de l'Est i armant les guerrilles contrarevolucionàries dels països asiàtics i africans.

Els objectius del model nord-americà.

Els objectius:
la supremacia sobre el món capitalista;
frenar l'expansió comunista.
Millorar l'economia a Europa era l'arma més eficaç per aturar el progrés soviètic. Idò, es va portar endavant el Pla Marshall (1947)d'ajuda a Europa. També van crear una xarxa d'aliances (OTAN), de pactes i de bases militars amb l'objectiu d'aïllar la Unió Soviètica.
Hem de destacar el paper del president nord-americà John F. Kennedy. Guanya les eleccions el 1960 i planteja al país diferents reptes:
vol retornar els EEUU el dinamisme i la confiança rellançant l'economia i la tecnologia (cursa espacial);
fa front a les desigualtats socials i racials;
Morirà assassinat el 1963, però el seu programa va continuar vigent amb Lyndon B. Jhonson.

dijous, 18 de febrer del 2010

Tema XIII. El món occidental.

Tema XIII: Evolució des de la SGM als anys noranta.

EL MÓN OCCIDENTAL.
Hem vist el model comunista de Stalín.
Ara veurem
El model capitalista dels EE.UU.
Els seus factors o elements que condicionen el capitalisme son:
posseir o controlar una quantitat notable de recursos naturals, com el petroli;
dominar un sistema científic i tecnològic per assegurar una innovació constant;
una gran modernitat de l'empresa capitalista, afavorint la creació d'empreses multinacionals, gràcies a una capacitat financera extraordinària:
tenint una banca molt forta;
emprant el dolar com la moneda mundial de referència gràcies als Acords de Bretton Woods (1944), que van portar a la creació del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial.
Les conseqüències:
un gran augment de la demanda dels productes i del consum entre la població;
un model de societat extremament pròsper i dinàmic (llibertat laboral, social i econòmica);
la prosperitat no va suposar la desaparició de les desigualtats:
una gran marginació social de la població pobra;
existència d'uns barris urbans determinats, on prolifera la delinqüència, la droga i la facilitat d'accés a les armes de foc.
Durant els anys 70 hi va existir una gran contestació social contra les desigualtats socials:
Martin Luther King va ser el cap d'un moviment pacifista contra la discriminació dels negres. Des d'uns altres plantejaments troben Malcom X i els Panteres Negres.
Naix una protesta juvenil contra la situació social i cultural que esdevindrà el naixement del moviment hippy.
Continuen les moviments feministes contra la discriminació sexista.
Les característiques polítiques que seguiran les democràcies capitalistes:
una llei suprema del país o Constitució (1787) modificada cada vegada que la societat ho ha exigit;
un sufragi universal;
la llibertat dels partits polítics;
un ampli conjunt de drets públics i privats;
una estructura d'Estat federal;
un sistema presidencialista (elegit directament per la població);
un sistema legislatiu amb dues cambres (Senat i Cambra de Representants);
un sistema partidista (Partit Republicà i Partit Demòcrata);
La resta és una història dels presidents nord-americans.

Maig de 1968.

Aquí teniu un enllaç d'un reportatge de TVE1 per informar-vos.
http://www.youtube.com/watch?v=hnF_7_tdXhk
Una foto del Maig de 1968 a Paris.
http://www.cambio.com.co/panoramacambio/774/IMAGEN/IMAGEN-4134536-2.jpg