Introducció.
Llegir-la atentament.
1.- LA RÚSSIA DELS TSARS. El context sociopolític.
Des de l'entorn del tsar es va voldre portar el país endavant amb un capitalisme industrial (la inversió en una indústria moderna i no dependent de les primeres matèris -2ona. Revolució Industrial-) a les darreries del segle XIX a la part més occidental de l'Imperi (Sant Petersburg, Moscou, una part de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna, el mar Negre). Estava caracteritzat per una altra concentració espaïal i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francès.
La conseqüència més immediata va vindre amb l'aparició d'obrers industrials. Aquests eren originaris de la misèria camperola. Eren antics pagesos que deixaven el camp i emigraven a aquestes noves ciutats industrials (Sant Petersbur, Kiev, Odessa...) per a trobar feina.
Es caracteritzaven per treballar a grans empreses a canvi d'uns salaris baixos i vivin en unes condicions precàries.
Les solucions polítiques.
Tot aquest món uniforme i monolític tenia uns enemics. Apareixeran a la darreria del segle XIX oposats al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials.
Es van unir aquests moviments la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme i el marxisme.
Llegir-la atentament.
1.- LA RÚSSIA DELS TSARS. El context sociopolític.
El poder autocràtic del tsar es fonamentava en l'exèrcit, l'Església Ortodoxa i l'aristocràcia.
Era una autocràcia: el poder absolut era d'origen diví i cap organisme de l'Estat el podia llimitar (ni constitució, que no existia, ni parlament). Aquest govern directe es transmetia al poble mitjançant una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església Ortodoxa, de la que era cap.
L'aristocràcia dominava el camp, fonament de l'economia agrària, sobre la que vivia el país.
Aquesta noblesa, junt a una classe de propietaris menys poderosos, els Kulaks, condicionaven la vida de la majoria de la població que treballlava per a ells. Junt a la propietat comunal o mir abastien aquest extens imperi mitjançant una producció molt baixa (idò, hi havien periòdics temps de gana o afamades -"hambrunes"-) degut a una agruicultura tècnicament endarrerida.
La servitud, el lligam dels camperols a la terra dels senyors, havia desaparegut per decret del tsar l'any 1861 però no realment per a tots.Era una autocràcia: el poder absolut era d'origen diví i cap organisme de l'Estat el podia llimitar (ni constitució, que no existia, ni parlament). Aquest govern directe es transmetia al poble mitjançant una burocràcia fidel, un exèrcit nombrós i l'Església Ortodoxa, de la que era cap.
L'aristocràcia dominava el camp, fonament de l'economia agrària, sobre la que vivia el país.
Aquesta noblesa, junt a una classe de propietaris menys poderosos, els Kulaks, condicionaven la vida de la majoria de la població que treballlava per a ells. Junt a la propietat comunal o mir abastien aquest extens imperi mitjançant una producció molt baixa (idò, hi havien periòdics temps de gana o afamades -"hambrunes"-) degut a una agruicultura tècnicament endarrerida.
Des de l'entorn del tsar es va voldre portar el país endavant amb un capitalisme industrial (la inversió en una indústria moderna i no dependent de les primeres matèris -2ona. Revolució Industrial-) a les darreries del segle XIX a la part més occidental de l'Imperi (Sant Petersburg, Moscou, una part de Polònia, els països bàltics, Finlàndia, Ucraïna, el mar Negre). Estava caracteritzat per una altra concentració espaïal i de grans dimensions que depenia del capital estranger, sobretot francès.
La conseqüència més immediata va vindre amb l'aparició d'obrers industrials. Aquests eren originaris de la misèria camperola. Eren antics pagesos que deixaven el camp i emigraven a aquestes noves ciutats industrials (Sant Petersbur, Kiev, Odessa...) per a trobar feina.
Es caracteritzaven per treballar a grans empreses a canvi d'uns salaris baixos i vivin en unes condicions precàries.
Les solucions polítiques.
Tot aquest món uniforme i monolític tenia uns enemics. Apareixeran a la darreria del segle XIX oposats al tsarisme i a les seves arcaiques estructures socials.
Es van unir aquests moviments la difusió de les idees liberals i de les noves doctrines obreristes, com l'anarquisme i el marxisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada