El tsar Nicolau II (http://www.xtec.es/~aguiu1/calaix/018tsar.htm), coronat l'any 1896, va vore impotent com l'agitació social i política creixia. Les causes eren les males condicons de vida i l'augment de la corrupció a la cort (on destacarà la mala influència del monjo Rasputin [http://www.youtube.com/watch?v=OKmcplp2ito]). A més es va unir la guerra russojaponesa (1904) pel domini de l'Extrem Orient.
Tot açò es va unir en una protesta popular pacífica a la capital de l'Imperi, a Sant Petersburg, reflex de les protestes arreu del territori. Volien millorar les seves condicions de vida, reduir l'opressió tsarista i enfrontar-se a les injustícies socials. La reacció del poder tsarista davant del Palau d'Hivern fou enviar l'exèrcit per a reprimir-los n l'anomenat Diumenge Sagnant. La reacció popular en contra va unir tots els grups polítics oposats als sistema i també una part del clero ortodox. A més, va tenir un gran ressò la insurrecció i el motí de la tripulació del cuirassat Potiomkin a la ciutat d'Odessa.
El tsarisme perdia una part de l'Església ortodoxa, el prestigi de l'exèrcit entre el poble, el recolçament de l'aristocràcia. Tots units en contra del tsar.
Després d'aquestes jornades el tsar Nicolau II va intentar portar endavant algunes reformes econòmiques i polítiques:
- convocar una Duma (assemblea legislativa de repressentants dels diversos grups polítics);
- presentar una proposta d'una reforma agrària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada